Breaking2_CDP_Home_P5_mobile.jpg

LA PREPARACIÓ
PER A L'EQUIP D'INVESTIGACIÓ DE CLASSE MUNDIAL DE BREAKING2 DE NIKE,
tota la cerca girava al volant d'una sola qüestió: com podem fer que els corredors de llarga distància de més prestigi mundial siguin més ràpids? I no simplement més ràpids que abans, sinó més ràpids que cap altre corredor de llarga distància. Quan vols guanyar minuts (que no segons) en comparació amb les marques més ràpides del món, necessites tot allò que pugui oferir la ciència. Monitors de la temperatura de la pell i imatgeria dels músculs per conèixer la hidratació i la ingesta de sucre. Nous tipus de roba per minimitzar la resistència. I, per descomptat, el calçat Nike Zoom Vaporfly Elite. Per entendre com hem arribat al punt àlgid de la nostra missió històrica de trencar la barrera de les dues hores en marató, hem de començar pel principi.

Breaking2_CDP_Preperation_P2_mobile.jpg

SELECCIÓ D'ATLETES Per identificar els corredors amb més probabilitats de marcar menys de dues hores en la marató, el nostre equip científic va posar a prova molts dels atletes de llarga distància de més prestigi de Nike i va mesurar els tres factors principals que són útils per anticipar-ne el rendiment: Capacitat d'exercici: la capacitat màxima d'un atleta per a l'exercici, expressada com a capacitat aeròbica màxima, o l'índex màxim d'oxigen consumit. Economia de carrera: la quantitat d'energia que necessita un atleta per córrer un quilòmetre a una velocitat determinada. Velocitat sostenible: la velocitat que pot mantenir un corredor durant un període llarg sense haver de minorar el pas. Entre els atletes que es van analitzar en un primer moment, n'hi havia tres que semblaven els més prometedors: Eliud Kipchoge, de Kènia; Lelisa Desisa, d'Etiòpia, i Zersenay Tadese, d'Eritrea. El procés d'anàlisi va oferir dades psicològiques clau que van permetre que el nostre equip científic preveiés el potencial de cada atleta. L'equip va comparar les marques personals de cadascun amb les seves prediccions per tal d'identificar les àrees en què calia centrar-se i van començar una pluja d'idees per trobar estratègies que omplissin aquests forats de cara al dia de la carrera. Per exemple, mentre que Eliud havia refinat les seves tècniques d'hidratació al llarg dels anys de competició, Zersenay, el posseïdor del rècord del món de mitja marató, amb prou feines s'hidratava. Zersenay tenia una increïble economia de carrera, però la seva marca personal de marató era la més lenta dels tres atletes, de manera que la seva hidratació va ser un factor que l'equip va provar de millorar. Un altre exemple va ser l'estratègia nutricional. "Els corredors de maratons poden picar una paret a un ritme de 30 o 35 km", ens comenta Brett Kirby, fisiòleg en cap de l'equip de recerca NXT Generation del laboratori d'investigació esportiva de Nike. "Això s'associa normalment amb l'ús de sucres per part dels músculs. Així, doncs, com mantenim el nivell de sucres? Aquest va ser el nostre punt de partida i vam començar a desenvolupar una solució personalitzada per a cada atleta".

Breaking2_CDP_Preperation_P3_mobile.jpg

L'OPTIMITZACIÓ DEL DIA DE LA CARRERA: DES DE LA SELECCIÓ AL MOMENT ACTUAL
Abans que l'equip pogués treballar amb els atletes per polir-ne l'entrenament i el condicionament físic, havíem d’entendre els programes d’entrenament que seguien en aquell moment. Amb aquesta finalitat, el nostre equip científic es va reunir amb els atletes i els seus entrenadors a la seu mundial de Nike a Beaverton (Oregon, EUA). Durant aquesta primera reunió, l'equip científic va proporcionar a cada atleta rellotges GPS i monitors del ritme cardíac per començar a mesurar la càrrega d'entrenament de cadascun. A més, cada atleta estava connectat a un programari intern de Nike d'anàlisi de predicció del rendiment. Va ser útil per fer troballes individualitzades, així com per predir rendiments de running futurs.
A continuació, el grup científic va fer equip amb el grup de productes i van anar a conèixer plegats les bases dels entrenaments a casa dels atletes: a Kènia, Etiòpia i Espanya. Van fer proves i van integrar la informació al projecte de Nike Breaking2, van recopilar dades noves i van conèixer de primera mà els programes d'entrenament diaris i els estils de vida de cada atleta. Tot plegat amb l'objectiu de trobar qualsevol escletxa on es pogués necessitar ajuda.

Breaking2_CDP_Preperation_P4_mobile.jpg

A la primera estada de l'equip, l'equip científic va presentar estratègies d'hidratació i nutrició que després es van ajustar periòdicament d'un mes a l'altre. Es van supervisar les temperatures de la pell i les taxes de transpiració. Es van estudiar minuciosament els detalls d'ajust de les revolucionàries sabatilles Nike Zoom Vaporfly Elite i la roba de competició. Com més ens acostàvem a l'intent, més important era la temperatura per al nostre equip.
Per a l'èxit del Breaking2, la dada de temperatura més important era la diferència entre la temperatura corporal interna i la temperatura de la pell. Això rep el nom de gradient de temperatura.
"Estudiem què fa la temperatura corporal interna en relació amb la temperatura de la pell, i volem que aquestes dues xifres s'allunyin tant com sigui possible", ens comenta Brad Wilkins, director de l'equip NXT Generation Research al laboratori d'investigació esportiva de Nike. "Això vol dir que el gradient, el gradient de temperatura entre l'interior del cos i la pell, és molt alt". Per tal de mantenir un gradient de temperatura elevat per a cada corredor, l'equip es va centrar a optimitzar les condicions ambientals del dia de la cursa. Durant la prova de mitja marató, es van utilitzar monitors interns i externs per mesurar la temperatura interna i la temperatura de la pell, respectivament. Això va proporcionar les dades constants necessàries per comprendre l'impacte dels factors tèrmics en el rendiment de cada atleta. Per provar d'optimitzar la temperatura, la nuvolositat i el vent, es va planejar que la cursa es realitzés en un espai de tres dies. Durant aquest espai, l'equip va triar el matí òptim per a la cursa basant-se en el gradient màxim entre la temperatura corporal interna i la de la pell. Això va permetre que l'impacte dels factors tèrmics sobre els resultats del rendiment dels atletes fos mínim.
Un altre factor important en què l'ambient influeix és la hidratació. Durant l'entrenament, l'equip va pesar els corredors abans i després de les curses, la qual cosa va indicar a l'equip quanta aigua havia perdut cada corredor en forma de suor. Tot seguit, el nostre equip va observar com responia el cos de cada corredor a les seves estratègies de fluids respectives, una barreja líquida d'aigua i sucre dissenyada meticulosament. Altres proves, com ara la formació d'imatges musculars, van mostrar la quantitat de sucre present als músculs dels atletes. Això va ser fonamental, perquè els sucres poden ajudar els corredors a evitar el desgast associat a les maratons. O bé, prendre'n massa els pot trastocar l'estómac i deixar-los fora de joc.

Breaking2_CDP_Preperation_P5_mobile.jpg

El pas següent per optimitzar el dia de la cursa ens va dur a l'entorn boscós de l'Autodromo Nazionale Monza, 21 km al nord de Milà, per a la simulació de la marató. La pista plana i amb revolts graduals de Monza, així com el clima temperat del nord d'Itàlia, feien que la ubicació fos una bona opció per a l'intent. La prova de mitja marató no era una cursa perquè els atletes hi posessin a prova la seva condició física. Més aviat, pretenia assajar la manera en què l'equip del Breaking2 gestionaria logísticament l'intent.
L'equip va demanar als atletes que correguessin a un pas de mitja marató de 60 minuts. En la cursa de prova es van assajar petites alteracions, com ara que Eliud prengués una barreta de remolatxa amb carbohidrats en comptes de suc de remolatxa com a àpat previ. També es van assajar el gradient de temperatura i, naturalment, el calçat i la roba.

Totes aquestes dades s'havien recopilat anteriorment, però mai amb atletes d'aquest calibre ni amb la intenció de trencar una barrera com aquesta. Fins i tot sense superar la barrera de les dues hores, aquestes dades clau ajuden tots els atletes a mirar cap endavant.

Breaking2_CDP_Preperation_P6_mobile.jpg


Vam utilitzar una formació dinàmica amb entrenadors per reduir la resistència al vent dels atletes i assegurar-nos que cadascú rebia la hidratació òptima. I, per descomptat, vam desenvolupar unes sabatilles, les Nike Zoom Vaporfly 4%, dissenyades per convertir els avantatges en rendiment.

El Breaking2 no era només una cursa, ni tampoc un experiment. Ara és un model que mostra el ritme que podem assolir quan la innovació científica de primer ordre es combina amb una passió irreductible i un compromís amb els objectius. Després d'anys de recerca i desenvolupament, el Breaking2 ha inaugurat un sistema d'innovació revolucionària que té el potencial de treure el millor de cada corredor.